NOMS: Ricí, cagamuja, cagamutxo, enfiter, figuera infernal, riciner, herba de les talpes. Cast. Higuera infernal, ricino, catapucia, cherva, palma de cristo. Francés: semences de ricin. Anglés: Castor oil plant, castor bean, castor seed, palma christi. Alemany: Rizinussamen.
Flors femenines de ricí |
DISTRIBUCIÓ: arbust originari d’Àfrica
HÀBITAT: Cultivat com ornamental, apareix com subespontània en vores de camins i llocs abandonats. No sol resistir el fred.
Inflorescència amb les flors femenines per dalt de les masculines |
FORMA VITAL: Macrofaneròfit: : té les gemmes persistents situades a més de 2 m d'altura
DESCRIPCIÓ: Arbust robust de fins quatre metres d’alçada, monoic i glabrescent. A les nostres terres el fred no permet que arriben als quatre metres l’alçària i resten com arbusts anuals d’alçària menor.
Fulles palmades i peltades de gran tamany |
Fulles palmades molt grans (fins de 60 cm), alternes, palmatipartides, amb lòbuls lanceolats, acuminats i dentats; les fulles tenen la característica de que el pecíol neix del limbe de la fulla i no del marge; sovint prenen una coloració vermellosa.
Flor masculina amb estams força ramificats i moltes anteres |
Flors en inflorescències en panícula axil·lar on les flors femenines estan situades damunt de les masculines. Flors masculines amb el perigoni amb tres a cinc tèpals i cinc estams molt ramificats i amb moltes anteres, el que li dona aspecte de petita floricol.
Flor femenina amb els característics estils vermells |
Flors femenines amb perigoni caduc i tres estils bifurcats.
Fruit a punt d'esclatar per dispersar les llavors |
Fruit és una càpsula espinosa d’un a dos centímetres, amb tres llavors amb carúncula llarga, de color bru o negrós marbrat. La càpsula és dehiscent i en dies de calor esclaten amb força, per dispersar les llavors, fent un petit esclafit que pot sentir-se.
Lavors, amb carúncula ben patent, que semblen caparres |
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Fulla peltada vol dir que està inserida pel pecíol per la seva part central. La carúncula és una petita excrescència carnosa que s’observa en la zona apical d’algunes llavors com en és el cas d’aquesta espècie.
USOS I PROPIETATS: És cultivada com ornamental i per l'oli medicinal i industrial que s'extreu de les llavors, usat com a laxant i molt valorat en cosmètica ja que aplicat al cabell, és una excel·lent brillantina que reforça el cabell. També s'empra en cosmètica per afegir-lo a las màscares de les pestanyes.
Les tiges s'ha usat per l'obtenció de fibres per fabricar cordes.
Les tiges s'ha usat per l'obtenció de fibres per fabricar cordes.
Flor masculina entre dos fruits amb l'estil persistent |
CURIOSITATS: El nom del gènere “Ricinus” ve del paregut de les llavors amb les caparres que tenen coma nom científic Ixodes ricinus.
Les llavors són molt tòxiques, consumir-ne només deu ja pot provocar la mort. La toxicitat prové de l'albúmina ricina que, en l'oli de ricí usat en farmàcia, s'elimina mitjançant calor. La ricina té el poder de coagular la sang i d’inhibir la síntesi de proteïnes. Sis llavors són suficients per a matar un cavall.
Entre el 40 i el 60% del pes de les llavors és per l’oli, de tan mal record per als xiquets de generacions anteriors, doncs era una porga d’ús habitual en totes les cases. En acabar la Guerra Civil els guanyadors castigaven a les dones d’esquerres rapant-les el cap al cero, fent-les prendre oli de ricí i passejant-les després pels carrers mentre es feien damunt, per escarnir-les i humiliar-les.
En general és una planta molt curiosa però que dona "mal rotllo"
Família Euphorbiaceae
Subscriu-t’hi al
canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A